La costruziun del BEST ospit per el dispusitif de fusiun nuclear cines l’è cuminciada en mod cumplet
El 1° uttober l’è stada fada una rivoluziun impurtant in de la costruziun del dispusitif de fusiun nuclear cines BEST.
La bas cunt un pes de püsee de 400 tunnelà l’è stada instalada cun succès e la sarà duperada per purtà l’ospit BEST cunt un pes total de circa 6700 tunnelà, marcand l’inizi cumplet de la costruziun per chestu ospit di macchin pesant de chestu pais impurtant.
In del futur, chestu dispusitif sarà la prima dimostraziun validada a livel internaziunal de generaziun de energia a fusion nuclear e el se prevet che el 2030 el farà alumà la prima lüs cun la fusion nuclear.
Fusion nuclear: la password definitiva per esplurar l’energia cosmica
Del mistero del brüsament continuo del sul per 4,6 miliard de an a la ricerca final del òmm de un’energia pulida “inesauribil”, la fusiun nuclear l’è semper stada una di direziun de ricerca püsee stupent in del camp de la scienza. L’è miga domà la forza motrix central per i stelle de far fœra lux e cold ind l’univers, ma anca una tecnolojia d’avanguardia qe la g’ha el potenzial per cambiar completament el panorama enerjeteg uman.
En parolles facil, la fusion nuclear la fa riferiment al pruces di nuclei atomici püsee leger (cuma izotop de idrogeno deuterio e trizio) che superan la repulsiun eletrostatica (repulsiun de Coulomb) fra nuclei a temperadür e presiun volt, che se scontran e se funden en nuclei atomici püsee pesant (cuma l’elio enormal). Chestu pruces va adree al equaziun de energia de masa de Einstein “E=mc 2” - la masa total del nœuf nucleo fus l’è un pooch minur de la suma di mass di dü nuclei prima de la fusiun e la masa ridotta (pèrt de energia de masa) la sarà liberada sotta furma de energia da qual-sa-vöör densità d’energia del òmm.
Per capì l’intensità energetica de la fusion nuclear, l’è necesari sultant un insema de cunfrunt di dati: l’energia liberada de una reaziun de fusiun de 1 chilogramm de mistura de deuterio trizio l’è istess al calor generà de la combustion de 27000 tunnelà de carbon standard o a l’energia generà de la combustion cumpleta de gas2so 0; Però, l’energia liberada del carburant de fision nuclear de l’istess qualità (cuma l’uranio-235) l’è sultant circa 1/4 de quela liberada de la fusion nuclear. Püsee impurtant, i funt de carburant per la fusion nuclear sun quasi infinì: el deuterio l’è present in del aqua del mar sü la Terra e ogni liter d’aqua del mar g’ha denter deuterio che pœu liberà energia istess a 300 liter de benzina travers de la fusion. El deuterio contegnuu in del aqua del mar en tüt el mund pœu sudisfar i esigenz energètich del òmm per püsee de un miliun de an; Anca se el trizio l’è rar per la natüra, el pœu vèss preparà de manera artificial reagind al litio (un element che l’è tant in de la crosta terrester) cun neutroni e el g’he no el prublema de “carburant”.
Però, ragiuncc una fusion nuclear cuntrulabil l’è minga un mesté facil e la sò sfida l’è “cuma creà e mantegnì di cundiziun estremi per la fusion nuclear”. Denter del Sul, el croll gravitaziunal crea una temperadüra volta de 15 miliun de grad Celsius e una volta presiun de 250 miliard de atmosfer, che sudisfan natüralment i “cundiziun de accensiun” per la fusiun nuclear; Ma sü la Terra, i òmm pœden no replicar una gravità inscì fort e pœden sultant simular di ambient estrem cun di mezz tecnologich. Incœu, g’he sun dü direziun de ricerca principal:
Un tip l’è la fusiun a confinament magnetich, rapresentà del Reatur Sperimental Termonuclear Internaziunal (ITER), comunement famus cuma “sül artificial”. Al drova un camp magneteg super fort (incirca 100000 vœlte plussee fort del camp magneteg terrester) per confinar el plasma (el quart stat de la materia indov qe i nucli atomeg e i eletron inn separads) cont una temperadura fina a 150 milion de grads Celsius ind una cambra de plasma a vœi circolar (to3 en cuntatt cun la paret del dispusitif e causand el raffreddament, mentre scaldar continuamente el plasma per respetar i condizion necessarie per i reazion de fusion. In del 2023, el dispusitif cines “Sol Artificial” (EAST) g’ha ottegnuu un funziunament continuo del plasma a 120 miliun de grad Celsius per 403 segond, mettend un record mundial e mettend i bas per i esperiment sucesif del ITER.
Un olter tip l’è la fusiun de confinament inerzial, rapresentà de la Facilità Naziunal de Accensiun (NIF) di Stat Ünì. El cuncentra 192 laser a volta energia sü un ubietif de deuterio trizio cunt un diameter de sultant poochi millimeter, el scalda l’ubietif a 30 miliun de grad Celsius e el cumprim a 100 volt la densità del plasma terrester en un periud de temp parècc cuurt (circa 10 per cumpletar la reaziun de fusiun en un istant induè la difusiun l’è minga pusibel. In del dicember 2022, NIF g’ha ottegnuu un “guadagn de energia net” per la prima volta - l’energia liberada di reaziun de fusiun g’ha süperà l’energia del laser d’input, marcand un impurtant pass innanz in de la via de confinament inerzial.
Insema a la volta densità d’energia e al carburant abundant, la fusion nuclear la g’ha anca una massima sicureza e amicizia cun l’ambient. A diferenza de la fission nuclear, i reaziun de fusion nuclear terminan subet quant che i cundiziun estrem sun perduu (cuma l’interruziun del camp magnetich o l’arresto del laser), e g’he no ris’c de “fusiun del nucleo”; El prudot principal de la reaziun l’è l’eli (un gas inert minga tossic e innocu), che produss no scart radioatif a luungh termin cuma la fission nuclear e che g’ha quasi nissun inquinament per l’ambient.
Anca se i òmm g’han minga ragiunt una generaziun de energia cumercial a fusiun nuclear (che se prevet che duveran dumandà 30-50 an de rivoluziun tecnologich), ogni pasagg in de la fusiun nuclear, de la fusion natüral del sul ai rivoluziun gradual in del laboratori, l’è drée a spincc l’umanità püsee visin al ubietif de “ee”. In del futur, quant che i central a fusiun nuclear se difonden en tüt el mund, l’umanità se liberarà de la dipendenza di carburant fosil, darà rispòsta ai prublem mundial cuma el cambiament climatich e la mancanza d’energia e inaugurà una nœuva era basà sü l’energia pulida e ilimitada.
